Bona diada

Era l'onze de Setembre
de mil nou-cents setanta-set.
El pare treia la senyera
amb els ulls plorosos cap al cel.
Em va dir: mira aquestes barres,
representen tot el que tu ets.
No li sortien les paraules,
pero no calia dir res més.

Temps era temps quan jo era un vailet
i el pare em va ensenyar d'on sóc.
I ara el guardaré, agafaré aquest sentiment
i el tindré sempre dins el meu cor.
Seré fort, seré fort, dins el meu cor.

Eren temps de protestes
però ara tot és diferent.
La vida em sembla més tranquila,
podem viure en el present
Aquella gent que ens oprimia
ja fa molt temps que va marxar
Pero el pare em deia: no pateixis
que tard o d'hora tornaran.

Temps era temps quan jo era un vailet
i el pare em va ensenyar d'on sóc.
I ara el guardaré, agafaré aquest sentiment
i el tindré sempre dins el meu cor.
Seré fort, seré fort, dins el meu cor.

Sau

Baviera 2009

Ja hem tornat de les vacances. Aviat el diari d'abordu estarà actualitzat, però de moment podeu veure unes quantes fotos dels quinze dies a Baviera.

S'acosten les vacances...

Aquest any, per innovar, hem decidit fer un "Diari d'abordu" internàutic. Ja està inaugurat aquí.

De nou amb la flor al cul

Com cada any, ha arribat el Carnestoltes.

Enguany, amb el Carnestoltes, han arribat rumors que a l'Espluga de Francolí obrien un local, anomenat Nimfa's Club. El poble anava revolucionat. L'obertura d'un prostíbul al poble no era per menys.

I amb això es van trobar.

Descobri-musical-ment

Fa uns dies vaig fer un descobriment musical. Tot sentint el Món a RAC1, entrevistaven Manel. No un home anomenat Manel, sinó un grup anomenat Manel.
Són quatre nanos que fan una música diferent. Van cantar una nadala i de seguida em van enamorar.
El dia 24 els vaig veure en directe al Palau de la Música, a És Nadal al Món, i em van acabar de seduir. A part, el pare Noël m'ha dut el seu primer i únic (de moment) disc. Són genials.

Aquí va la nadala, titulada Un Camell d'Orient:



A part, us penjo un parell de vídeos de cançons del disc:

El bon repòs

Hola a tots i totes i perdoneu pel retard, que ja fa massa dies que hauria d'haver escrit alguna cosa però entre pitus i flautes encara no m'hi he posat.

El tema d'avui és una recomanació de salut: el bon repòs.

Reposar és la millor medecina del món. I no em refereixo a reposar com a descansar sense sortir del llit, o del llit al sofà i tornar a dormir. Em refereixo a reposar de la rutina, deixar per uns dies tot allò que t'envolta, les cabòries (que diria el president) i la feina, aparcar-ho en un racó i dedicar-se a tot allò que no fas normalment.

Ho dic perquè acabo de tornar de 4 dies de merescuda escapada. Amb el camp base a l'hostal de la Rovira, a Oix, un bonic poblet de 98 habitants a l'Alta Garrotxa, hem passat uns dies de natura i humanitat, d'amics i de tranquilitat. El millor és la desconnexió. A l'hostal, com a tot el poble, només es veuen 4 canals de tele (la 1, la 2, la 3 i el 33) i no hi ha cobertura de mòbil (ooooh, que bé), a no ser que siguis de movistar que, de vegades, en pots tenir una mica.

Coses que hem fet? Visitar Santa Pau tot recordant escenes de Serrallonga, passejar per Olot amb cercavila de gegants i batucades, visitar la vila medieval de Sant Llorenç de la Muga, veure el paisatge des de la Mare de Déu del Mont (del Cap de Creus fins al Pedraforca), ajudar al Pablo a descarregar mobles a Beuda, viatjar a través del Vallespir, visitar Sant Miquel de Cuixà i Prada de Conflent, observar els "orgues" d'Illa de Tet, caçar bolets als boscos garrotxins, passejar per la fajeda d'en Jordà...

Un petit tresor.

S'ha de ser ruc

Últimament estava força content dels esforços que fan algunes multinacionals. A Terrassa, sense anar més lluny, al McDonalds del Parc Vallès, em va sorprendre veure que, a part de tenir-ho tot en català, tenien papereres de reciclatge!

Dissabte, en canvi, tot passejant per La Maquinista, passant per davant d'un Burger King, em van envair diversos sentiments l'un darrera l'altre: sorpresa, estranyesa, incredulitat, indignació, ràbia... Això és el què jo diria publicitat negativa. Si Pompeu aixequés el cap...