El Gat de Foc

Avui m'he llevat amb una notícia que m'ha despertat la curiositat: a Altafulla, durant la Nit de Bruixes que es celebra avui, presenten una nova peça del seu bestiari, el Gat de Foc. Per a més informació, consulteu el programa de la Nit de Bruixes. No he sabut trobar imatges d'aquesta nova bèstia, a veure si demà ja li han fet la foto a la presentació i us la penjo.

Gràcies, Carles

El Xavi m'ha recordat un article fantàstic d'en Carles Capdevila (sí, el de l'APM) que versa sobre una gent que segurament us sonarà. Aquí va:

Són uns éssers estranys d'entre 18 i 25 anys que es fan dir monitors d'esplai, o caps d'agrupaments. Els reconeixereu perquè pringuen totes les tardes de dissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de juliol anant de campaments. I tot sense cobrar res i amb una passió que no pot ser bona per a la salut.La broma fa dècades que dura, i no són quatre sonats, es tracta d'uns quants milers. S'ha procurat fer burla d'ells com a xirucaires idiotitzats, se'ls ha fet saber que s'han acabat les utopies i que la gràcia d'avui dia és ser famós, però ells insisteixen que no. Són especialment pesadets amb la idea d'anar a la muntanya i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als pares sobre coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar. I a sobre se'ls veu feliços, i -el que és pitjor- a la canalla que cuiden, també. Això els fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre res i fer cara d'estressat, i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un somriure.L'administració els dóna l'esquena i els nega el dret a fer servir les escoles públiques (perfectament desaprofitades els dissabtes) per intentar que s'ofeguin en petits locals d'entitats que sovint són literalment uns caus, però ni així pleguen. Els mitjans de comunicació tenim a punt el protocol del linxament mediàtic i exigència de responsabilitats a la mínima que algun grup es perd al bosc, però ells allà, valents.Les tècniques de captació de nous membres són terriblement sofisticades. Per culpa d'un mètode estranyíssim anomenat seguir l'exemple (oi que sona carca?), molts nens d'esplai s'acaben assemblant als seus monitors, i volen ser castellers, diables o voluntaris d'oenagés. I com que el moviment es renova, costa etiquetar-los de gent poc moderna, perquè viuen al dia i s'adapten als nous temps.Si almenys tant d'esforç fos al servei d'una secta destructiva, s'entendria, i algun actor de Hollywood els donaria suport. Però no, no són cap secta i la seva voluntat és totalment constructiva (ai, uix, quin concepte més passat de moda). Són tota una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents. Algú els hauria d'aturar abans que se'ls acudeixi canviar el món de veritat.
Carles Capdevila / carles.capdevila@gmail.com

AVUI.CAT

La Patum

Arriba Corpus i, com comença a ser tradició, ens vam reunir uns quants elements de l'altiplà per anar a La Patum. Aquest any, per ser el segon consecutiu, no està malament. De quatre arreplegats que vam ser l'any passat hem arribat a 11. I a les nou menys cinc enfilàvem tres cotxes en comboi cap a Berga.

Vam arribar a la plaça de Sant Pere que tot just començava el segon salt de Patum, que vam fer sencer: turcs i cavallets, nans vells, maces, guites, gegants, l'àliga (vam estar a punt d'ajupir-nos sota la cua), gegants i nans nous. I va arribar el moment, el primer salt de plens. Va ser un salt lleig, va començar molt parat i quan vam poder voltar va ser la marabunta, empentes per tot arreu...

En acabat vam anar al Passeig a refer-nos del salt de plens i, havent recuperat les forces i les ganes, vam tornar a plaça quan començava el quart salt de Patum, que també vam fer sencer. I va tornar a arribar el moment esperat, el segon salt de plens. Aquest va ser un salt molt més bonic, amb més espai. Vam estar a punt de voltar una vegada sencera la plaça. I finalment uns tirabolts massa atapeïts.

Una bona Patum, això sí. Encara amb molts records per a l'Isanta, que no s'oblida.

Finalment arribàvem a Moià a quart de cinc del matí.