Penjat del cel

Avui ha estat un dia emocionant!
Pel meu aniversari, els amics em van regalar un vol biplaça amb parapent a la vall d'Àger. Aquest matí l'hem fet.
És una barreja extranya entre exitació i relaxació, adrenalina i sentiment de llibertat. Ho recomano a tothom.
Tot i que les condicions no eren les millors, el Gonzalo i jo ens hem enlairat del coll d'Ares al primer intent. La vela, de bones a primeres, ens arrossegava enrera, però ens hem enlairat força bé. Malauradament no hi havia tèrmiques i, tot i que les hem buscat prop de la roca, hem anat baixant tota l'estona. Només les ràfegues de vent ens aixecaven durant un o dos segons per tornar a baixar.
Malgrat tot, la sensació d'anar penjat del cel ha estat magnífica: només el soroll del vent, les cames penjant i les cabres, petites, petites, saltant pels prats del Montsec.
Més avall hem passat prop de la Mare de Déu de la Pedra, la més ben indicada pel lloc, i hem continuat baixant, fent uns girs a dreta i esquerra consecutivament que ens posaven gairebé en posició horitzontal respecte la vela.
Hem aterrat a la pista de la Torre. Com que la baixada ha estat ràpida, l'impacte amb el terra ha estat fort. I una mica "patosillo" gairebé caic de cul a terra. Però no! M'he mantingut dret! Tot i això, el parapent ens ha passat per damunt i l'hem hagut de girar per plegar-lo.
Realment, una experiència del tot recomanable!