Cuní vs Cuní

El català de l'any, per molt que les votacions populars diguessin que ha estat en Maragall per davant de la Ruscalleda i l'Isidre Esteve, per mi ha estat Josep Cuní (vuit i vint-i-tres minuts! Bon dia Catalunya!). Però, entenguem-nos: no en Josep Cuní presentador de televisió sinó en Josep Cuní caricatura barra paròdia del presentador anteriorment esmentat.

Si no, veieu el magnífic inici de la gala del Català de l'any.

Quan els grans ens deixen

Últimament ens han deixat un parell de personalitats que van ser capdalts per al nostre país.

Primer fóu Cassià Maria Just, abat emèrit de Montserrat, que des de la seva posició va ajudar a la lluita antifranquista.

Després ha estat Josep Benet, advocat i polític, que va lluitar a la Guerra Civil formant part de la lleva del Biberó i va continuar lluitant en la clandestinitat fins arribar a ser el senador més votat a les primeres eleccions democràtiques postfranquistes.

Ahir, a TV3, de forma molt encertada, van avançar un capítol d'un programa d'entrevistes que encara ha de començar, que es titula S(avis). Curiosament l'entrevista acabava amb un consell que donava a les generacions presents i futures per tal que no deixin perdre tot allò pel què ell va lluitar.

Com va dir molt encertadament Jordi Pujol "Benet se n'ha anat amb la motxilla plena".

Fast food, el musical

Hi ha una companyia de teatre independent americana que es dedica a fer accions al carrer. Són coses espectaculars que deixen al public (que no té ni idea que es tracta d'una obra) amb un pam de nas. En vaig veure una on unes 50 persones es quedaven aturades alhora a Trafalgar Square (London). Aquesta és un musical en un local de menjar ràpid d'un centre comercial.

2x1

Això és impressionant! Quin paio! No en té prou de tocar una guitarra, que en toca dues alhora i ell solet!

Us poso el "Fly me to the moon" a dues mans i dues guitarres. Però si en voleu més, aneu aquí.

ETA ez, demokrazia bai

Indignació, fàstic, pena, tristesa, ràbia... Avui m'han passat tants sentiments pel cos... Un altre cop. La història es repeteix. Altres actors, una altra obra, però basada en el mateix guió: intentar acabar amb la democràcia.
Potser sí que no és un sistema perfecte, però com diuen és el menys dolent de tots.
Unes altres eleccions marcades per la violència, la mort, el terrorisme...
Les coses canvien, però tot continua igual.

El bloc d'en Màrius

Hola gent!

Alguns ja ho sabeu, d'altres encara no, però si us hi fixeu hi ha hagut canvis als enllaços d'aquest blog. He eliminat el de la Catosfera, que ja va ser, i n'hi he afegit un de nou, el blog d'en Màrius.

Es tracta del regidor de Medi Ambient de l'ajuntament de Terrassa i, per altra banda, el meu pare. El paio s'ho treballa!