GUILLEM MASSALLÉ

Bona diada

noreply@blogger.com (Guillem) — Fri, 11 Sep 2009 11:28:00 +0000

Era l'onze de Setembre
de mil nou-cents setanta-set.
El pare treia la senyera
amb els ulls plorosos cap al cel.
Em va dir: mira aquestes barres,
representen tot el que tu ets.
No li sortien les paraules,
pero no calia dir res més.

Temps era temps quan jo era un vailet
i el pare em va ensenyar d'on sóc.
I ara el guardaré, agafaré aquest sentiment
i el tindré sempre dins el meu cor.
Seré fort, seré fort, dins el meu cor.

Eren temps de protestes
però ara tot és diferent.
La vida em sembla més tranquila,
podem viure en el present
Aquella gent que ens oprimia
ja fa molt temps que va marxar
Pero el pare em deia: no pateixis
que tard o d'hora tornaran.

Temps era temps quan jo era un vailet
i el pare em va ensenyar d'on sóc.
I ara el guardaré, agafaré aquest sentiment
i el tindré sempre dins el meu cor.
Seré fort, seré fort, dins el meu cor.

Sau

Baviera 2009

noreply@blogger.com (Guillem) — Thu, 27 Aug 2009 10:51:00 +0000

Ja hem tornat de les vacances. Aviat el diari d'abordu estarà actualitzat, però de moment podeu veure unes quantes fotos dels quinze dies a Baviera.

S'acosten les vacances...

noreply@blogger.com (Guillem) — Wed, 15 Jul 2009 15:48:00 +0000

Aquest any, per innovar, hem decidit fer un "Diari d'abordu" internàutic. Ja està inaugurat aquí.

De nou amb la flor al cul

noreply@blogger.com (Guillem) — Mon, 23 Feb 2009 18:38:00 +0000

Com cada any, ha arribat el Carnestoltes.

Enguany, amb el Carnestoltes, han arribat rumors que a l'Espluga de Francolí obrien un local, anomenat Nimfa's Club. El poble anava revolucionat. L'obertura d'un prostíbul al poble no era per menys.

I amb això es van trobar.

Descobri-musical-ment

noreply@blogger.com (Guillem) — Sat, 27 Dec 2008 17:28:00 +0000

Fa uns dies vaig fer un descobriment musical. Tot sentint el Món a RAC1, entrevistaven Manel. No un home anomenat Manel, sinó un grup anomenat Manel.
Són quatre nanos que fan una música diferent. Van cantar una nadala i de seguida em van enamorar.
El dia 24 els vaig veure en directe al Palau de la Música, a És Nadal al Món, i em van acabar de seduir. A part, el pare Noël m'ha dut el seu primer i únic (de moment) disc. Són genials.

Aquí va la nadala, titulada Un Camell d'Orient:

A part, us penjo un parell de vídeos de cançons del disc:

El bon repòs

noreply@blogger.com (Guillem) — Fri, 21 Nov 2008 14:10:00 +0000

Hola a tots i totes i perdoneu pel retard, que ja fa massa dies que hauria d'haver escrit alguna cosa però entre pitus i flautes encara no m'hi he posat.

El tema d'avui és una recomanació de salut: el bon repòs.

Reposar és la millor medecina del món. I no em refereixo a reposar com a descansar sense sortir del llit, o del llit al sofà i tornar a dormir. Em refereixo a reposar de la rutina, deixar per uns dies tot allò que t'envolta, les cabòries (que diria el president) i la feina, aparcar-ho en un racó i dedicar-se a tot allò que no fas normalment.

Ho dic perquè acabo de tornar de 4 dies de merescuda escapada. Amb el camp base a l'hostal de la Rovira, a Oix, un bonic poblet de 98 habitants a l'Alta Garrotxa, hem passat uns dies de natura i humanitat, d'amics i de tranquilitat. El millor és la desconnexió. A l'hostal, com a tot el poble, només es veuen 4 canals de tele (la 1, la 2, la 3 i el 33) i no hi ha cobertura de mòbil (ooooh, que bé), a no ser que siguis de movistar que, de vegades, en pots tenir una mica.

Coses que hem fet? Visitar Santa Pau tot recordant escenes de Serrallonga, passejar per Olot amb cercavila de gegants i batucades, visitar la vila medieval de Sant Llorenç de la Muga, veure el paisatge des de la Mare de Déu del Mont (del Cap de Creus fins al Pedraforca), ajudar al Pablo a descarregar mobles a Beuda, viatjar a través del Vallespir, visitar Sant Miquel de Cuixà i Prada de Conflent, observar els "orgues" d'Illa de Tet, caçar bolets als boscos garrotxins, passejar per la fajeda d'en Jordà...

Un petit tresor.

S'ha de ser ruc

noreply@blogger.com (Guillem) — Mon, 20 Oct 2008 12:58:00 +0000

Últimament estava força content dels esforços que fan algunes multinacionals. A Terrassa, sense anar més lluny, al McDonalds del Parc Vallès, em va sorprendre veure que, a part de tenir-ho tot en català, tenien papereres de reciclatge!

Dissabte, en canvi, tot passejant per La Maquinista, passant per davant d'un Burger King, em van envair diversos sentiments l'un darrera l'altre: sorpresa, estranyesa, incredulitat, indignació, ràbia... Això és el què jo diria publicitat negativa. Si Pompeu aixequés el cap...

Dia de l'Acció Blogaire

noreply@blogger.com (Guillem) — Wed, 15 Oct 2008 10:19:00 +0000

Avui és el BLOG ACTION DAY, i consisteix en un dia on tots els bloggers del mon mundial s’uneixen per publicar un post sobre el mateix tema, de manera que es pugui crear un diàleg mundial amb les idees i opinions de milers i milers de persones de tot el mon, cada una amb les seves visions particulars i diferents des dels diferents llocs del planeta. Aquest any el tema escollit és la Pobresa. El BLOG ACTION DAY recolza a aquestes organitzacions d’ajut:
The Global Fund (El Fons Mundial): Hi ha moltes causes sistèmiques de la pobresa. El Fons Mundial lluita contra la SIDA, la tuberculosis, i la malària. Aquestes tres malalties son causa de pobresa per milers de persones a tot el mon. http://www.theglobalfund.org/es/
Kiva.org: Kiva és una plana web que es dedica als microcrèdits entre particulars, de persona a persona. Relaciona directament a qualsevol persona de nosaltres amb un petit empresari del tercer mon. Aquests petits empresaris utilitzen aquests microcrèdits per començar petits negocis que els poden portar fora de la pobresa. Només et cal 25 euros i registrar-te al web. A la web trobaràs informació dels projectes que necessiten diners i un cop triat i feta l’aportació, mitjançant pagament segur, reps informació mensual sobre el projecte finançat. Al cap d’entre 6 o 12 mesos també reps la devolució del préstec, sempre sense interessos. I pots tornar a deixar els diners per altres projectes. Els projectes acostumen a ser petits negocis: perruqueries, tendes de roba, petits restaurants, ... i el capital demanat està entre els 300 i 500 dòlars.http://www.kiva.org/
Altres Organitzacions Benefiques: També es pot donar diners a altres organitzacions q també lluitin contra la pobresa. I us animo a fer-ho, si coneixeu altres entitats que s’hi dediquin i voleu col·laborar, fareu un bé a tothom. I si ho vols explicar aquí, doncs benvingut el teu comentari. I si a sobre animes a algú més a col·laborar doncs millor.

Per la meva part, tenint en compte la meva professió, sóc soci de la ONG Geòlegs del Món, que es dedica a l'assessorament i ajuda a països en desenvolupament en temes com l'avastiment d'aigua potable, construcció de pous, plans d'emergència en cas de desastres naturals, etc. Participa, entre altres llocs, a Nicaragua, El Salvador i Burkina Faso.

Setembre: raïm i rovellons

noreply@blogger.com (Guillem) — Sun, 28 Sep 2008 19:45:00 +0000

Avui us emplaço a dues activitats típiques del mes de setembre que ja estem a punt de deixar enrere.

La primera és la verema, la collita del raïm, la premsa i tota la pesca. Aquest any, al Puig, s'havia espatllat la premsa contínua, o sigui que hem hagut de fer-ho a l'estil tradicional: els nostres peus han fet de premsa. Si no us ho creieu, veieu les fotos que en va fer el meu cosí a http://flickr.com/photos/mpuig/sets/72157607404764122/show/

La segona és l'inici de la temporada boletaire. Comença el Caçador de Bolets i això significa que ja és hora de sortir al bosc, tornar a aquell racó que cada any ens dóna uns bons moments de pau i llibertat, amb la mirada al terra no pas per tristesa o melancolia, sinó perquè no s'escapi ni un d'aquests preuats rovellons. La temporada promet. De moment, ja ha estat millor que l'anterior.

Bombers en lluita

noreply@blogger.com (Guillem) — Thu, 25 Sep 2008 15:33:00 +0000

Avui he rebut un correu electrònic del Caste, bomber de professió. Diu així:

Ja que TV3 ens sensura una vegada rera altra i no us explica el que passa de veritat aqui casa nostra, us ho explico jo:Els Bombers de Barcelona estem en lluita! http://es.youtube.com/watch?v=KJIWUWe14mA Per un conveni digne!Salut i records a tots! Pd: tinc mig segon de gloria al video, tocant el timbal, a veure si sou capaças de trobar-m'hi..XD

Per tant, us penjo el vídeo aquí mateix.

Fa molt temps...

noreply@blogger.com (Guillem) — Mon, 15 Sep 2008 17:33:00 +0000

... en una galàxia molt, molt llunyana... hi havia un Guillem que tenia un blog i hi escrivia habitualment, però va arribar un estiu i va deixar-lo una mica abandonat. I per què? us preguntareu. La resposta la trobareu al Tirol, entre Àustria i Alemanya, on hem passat 15 dies d'agost amb el Roger, la Diana i la Montse, i al Maestrat (Vinaròs, Penyíscola, Morella...) on hem passat un pont de 4 dies amb l'Eli, el Jose, la Núria, la Mica, el Roger, la Diana i la Montse. Allà on arriba l'home hi arriba una caravana...

De moment us ensenyo quatre cosetes del Tirol, sigueu pacients que tot arribarà.

Vall glacial al Tirol austríac

Cascada de Stuiben

Cim del Zugspitze

Cascada del Krimml

L'espectacle torna al Camp Nou

noreply@blogger.com (Guillem) — Tue, 29 Jul 2008 12:11:00 +0000

Perdoneu per tants dies de "descans blogaire", però la vida va com va i hi ha èpoques que demanen més atenció que altres. Però no patiu, he tornat. De la mateixa manera que ha torant l'espectacle al Camp Nou. Sí, 2 anys després dels últims espectacles que ens donava aquell Barça, després de 2 anys que només es veiés mediocritat, fa 10 dies vaig anar a veure com un gran espectacle tornava a envair el Camp Nou. Aquest cop no eren els mags de la pilota, sinó el mag de la música: el Bruce.
Això sí que és espectacle i no el futbol. A més, a la tercera cançó em va emocionar: era aquella que cantàvem amb el cau, el Rock Poruc, és a dir, Out in the Street. Veieu com es vivia a les primeres files.

Una nova religió

noreply@blogger.com (Guillem) — Sun, 29 Jun 2008 18:39:00 +0000

Avui, gràcies a l'Eli i per cortesia del Dr. Marcos Furió, he descobert una nova religió.
Es tracta del Pastafarisme i la seva història va lligada a l'educació als EUA. Resulta que inicialment s'ensenyava la creació del món a través de la religió. Més tard es va decidir que l'ensenyament de la creació del món havia d'anar per camins més científics, és a dir, a través de la teoria de l'evolució de Darwin. Però els integristes religiosos no volien perdre privilegis i van demanar que es compensés. Així, a l'Estat de Kansas, s'ensenyen les teories evolutives i les creacionistes a parts igual.
Això va acabar amb la paciència d'un físic que va demanar que també s'ensenyés la seva teoria, que anava lligada al Monstre Volador d'Espaguettis (Flying Spaguetti Monster) i va començar a rebre suports. És una mostra de com pot arribar de lluny el freakisme humà. D'aquesta manera va sorgir el Pastafarisme o Església del Monstre Volador d'Espaguettis. De fet, fins i tot s'ha fundat la Primera Església del Monstre Volador d'Espaguettis d'España. Ja ho veureu, no té pèrdua. De fet estava plantejant que encara millor que l'apostatàsia seria la conversió al pastafarisme, el millor invent des del Juanxisme de l'Ariel Santamaria.
Ja direu què en penseu.

Penjat del cel

noreply@blogger.com (Guillem) — Sun, 15 Jun 2008 18:19:00 +0000

Avui ha estat un dia emocionant!
Pel meu aniversari, els amics em van regalar un vol biplaça amb parapent a la vall d'Àger. Aquest matí l'hem fet.
És una barreja extranya entre exitació i relaxació, adrenalina i sentiment de llibertat. Ho recomano a tothom.
Tot i que les condicions no eren les millors, el Gonzalo i jo ens hem enlairat del coll d'Ares al primer intent. La vela, de bones a primeres, ens arrossegava enrera, però ens hem enlairat força bé. Malauradament no hi havia tèrmiques i, tot i que les hem buscat prop de la roca, hem anat baixant tota l'estona. Només les ràfegues de vent ens aixecaven durant un o dos segons per tornar a baixar.
Malgrat tot, la sensació d'anar penjat del cel ha estat magnífica: només el soroll del vent, les cames penjant i les cabres, petites, petites, saltant pels prats del Montsec.
Més avall hem passat prop de la Mare de Déu de la Pedra, la més ben indicada pel lloc, i hem continuat baixant, fent uns girs a dreta i esquerra consecutivament que ens posaven gairebé en posició horitzontal respecte la vela.
Hem aterrat a la pista de la Torre. Com que la baixada ha estat ràpida, l'impacte amb el terra ha estat fort. I una mica "patosillo" gairebé caic de cul a terra. Però no! M'he mantingut dret! Tot i això, el parapent ens ha passat per damunt i l'hem hagut de girar per plegar-lo.
Realment, una experiència del tot recomanable!

La gran pel·lícula

noreply@blogger.com (Guillem) — Mon, 09 Jun 2008 18:24:00 +0000

Cada divendres, a TV3, fan "La gran pel·lícula".

Aquesta setmana s'han equivocat: la gran pel·lícula la van fer el dissabte. Tot i que jo estava de celebracions, ja m'ho temia que aquella era la gran pel·lícula de la setmana, i me la vaig gravar.

Ahir, mentre sopàvem, la vam veure: El pallasso i el Fürher. Sembla mentida com un telefilm (també anomenta TVmovie) pot arribar a ser una pel·lícula de debò. I amb actors de la casa, dels de tota la vida: Ferran Ranyé (Quico el progre o el majordom de Majoria absoluta), Jordi Martínez (el Paco del súper de Ventdelplà), Manel Barceló (el Mariscal de Mar del musical Els pirates) i Pere Arquillué (el Conrad de Zoo). Tots quatre estan genials! Còmica, tràgica, tendra, amarga, contradictòria.

Si en teniu ocasió, no la deixeu passar. Fins i tot, si m'ho demaneu ben demanat, us la puc fer arribar.

Patum!

noreply@blogger.com (Guillem) — Fri, 23 May 2008 10:58:00 +0000

Avui és divendres, l'endemà de Corpus. Em llevo tard, ja que ahir vaig arribar a casa a 3/4 de 6 del matí, quan ja clarejava per darrera del Montseny.

Ahir va ser una Patum diferent. Jo vaig marxar de Barcelona, on estava fent un curs, poc abans de les 10 de la nit i vaig anar directe cap a Berga. Això d'arribar-hi tard té els seus problemes, per aparcar vaig haver d'arribar-me a les afores. D'una revolada em canvio dins del cotxe, agafo l'entrepà de pernil i formatge i començo a caminar cap a la plaça de Sant Pere. Truco a en Joan, però no l'agafa. En Bruga, però, no ha vingut.

Quan arribo als voltants de la plaça veig uns plens que es començen a preparar i, content, penso que he arribat a temps, podré fer els dos salts de plens. Em dirigeixo a la plaça i trobo una cara coneguda: tu ets geòleg! -em diu- aquesta d'aquí també ho és! Eren l'Anna Bordetes i la Vinyet, a qui feia tranquilament 6 anys que no veia. Quedem que ja ens veurem després, que el salt de plens està a punt de començar. Ja dins de la plaça m'agafo amb un desconegut per saltar, però ja de bon principi ens separem. El salt comença bé, però una mica atapeït. Gairebé he fet una volta, però ara hi ha un embús. El salt es col·lapsa i no aconseguim girar. No ha estat malament, però n'he vist de millors.

Llavors, sortint de plaça, torno a trucar al Joan i quedem davant les ambulàncies. Al cap d'una estona ens trobem. Som una colleta de 6, amb el Bernat Vila, que també és geòleg.

Després de fer un got anem a voltar per les places i, com sempre, et vas trobant gent d'aquí i d'allà: en Jaume de Cal Gost, l'Oriol Cases, en Cesc Poch, en Carles Rué, el mecànic de la Renault de Moià i mig moianès.

Finalment tornem a plaça, on hi ha l'Ignasi, en Pau i més gent. Ja es prepara l'Àliga. Agafem posicions força bona amb el Joan, la Lídia i la Mireia. El salt va força bé i, quan l'Àliga es gira i s'allunya ens esmunyim entre la gent i la seguim. Aquest any ho hem aconseguit!!! L'Àliga dóna voltes sobre ella mateixa i continuem tots quatre junts, tan a prop que ens hem d'ajupir perquè la cua ens passi per sobre. Ens hem ajupit sota la cua!!! Quan acaba el ball de l'Àliga ens abracem tots quatre. Una joia especial ens envaeix. Aquest any sí!!!

Més tard arriba l'hora del segon ball de plens. Aquest el faig, com cada any, amb en Joan. Els plens triguen una mica a entrar, però finalment ja s'han col·locat a lloc. Comença el salt i va molt lent i s'encalla. Pràcticament ens hem girat sobre nosaltres mateixos quan s'encén una bengala. Algú ha caigut prop del tabal. Aprofitem l'aturada per tornar-nos a situar. Continua el salt de plens, però està bastant trabat.

Quan acaba el salt de plens, des de megafonia informen que un home de Barcelona ha mort d'un infart després del primer salt de plens i que, per tant, només es faran 4 tirabolts. Els tirabolts estan molt plens i acabem mig aixafats contra una paret. Decidim que ja n'hi ha prou i marxem per un carreró. Al cap d'una estona ens trobem tots. En Pau, l'Ignasi i companyia marxen cap a casa, però nosaltres ens quedem per fer un volt cap a barraques.

Finalment, cap a les 5, els 4 de l'Àliga agafem el cotxe i cap a casa. Ha estat una Patum diferent.

Bona diada

noreply@blogger.com (Guillem) — Wed, 23 Apr 2008 16:02:00 +0000

Pregària de Salvador Espriu

Senyor sant Jordi, patró,
cavaller sense por,
guarda'ns sempre del crim
de la guerra civil.
Allibera'ns dels nostres pecats,
d'avarícia i enveja, del drac,
de la ira i de l'odi entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda'ns a merèixer la pau
i salva la parla
de la gent catalana.
Amén.

Avui fa 77 anys i un dia

noreply@blogger.com (Guillem) — Wed, 16 Apr 2008 17:30:00 +0000

Avui he sabut, gràcies al meu pare, que fa 77 anys i un dia, l'endemà de la proclamació de la República, el meu avi, Frederic Massallé, va escriure uns versos dedicats al seu amic Silvestre Roig en ésser implantat l’ESTAT CATALÀ (en paraules seves). Si li voleu posar música, potser una Crema Catalana de Mesclat li anirà bé.

QUIN ABRIL…

Quin abril! Aquest abril…
Entre flors de tot estil
Hi ha una flor preferida:
Sobre dels seus pètals d’or
Quatre cintes de color
Que són sang d’una ferida…

Un mal jorn, una ventada
Marcí la flor tan amada
I no nasqué a l’any vinent…
Quant i quant l’hem enyorada
Esperant cada brotada!…
Quina angoixa més punyent!

Vuit anys de ferma esperança
Clavant-se cada any la llança
Més endins del nostre cor…
Avui ha tornat ufana!
La bella flor catalana
De cintes de sang i d’or…

L’hem besada llagrimosos
I la lluïm orgullosos
Posada damunt del pit…
El nostre crit de Victòria!
Serà imprès en la memòria
Del més gran al més petit…

Quin abril! Aquest abril
Entre flors de tot estil
Ha nat la flor desitjada…
Bella flor de pètals d’or
Amb la que ha lluitat la mort
I n’ha sortit malparada!

Frederic Massallé
Terrassa, 14 d’abril de 1931

Cuní vs Cuní

noreply@blogger.com (Guillem) — Mon, 31 Mar 2008 20:43:00 +0000

El català de l'any, per molt que les votacions populars diguessin que ha estat en Maragall per davant de la Ruscalleda i l'Isidre Esteve, per mi ha estat Josep Cuní (vuit i vint-i-tres minuts! Bon dia Catalunya!). Però, entenguem-nos: no en Josep Cuní presentador de televisió sinó en Josep Cuní caricatura barra paròdia del presentador anteriorment esmentat.

Si no, veieu el magnífic inici de la gala del Català de l'any.

Quan els grans ens deixen

noreply@blogger.com (Guillem) — Wed, 26 Mar 2008 18:43:00 +0000

Últimament ens han deixat un parell de personalitats que van ser capdalts per al nostre país.

Primer fóu Cassià Maria Just, abat emèrit de Montserrat, que des de la seva posició va ajudar a la lluita antifranquista.

Després ha estat Josep Benet, advocat i polític, que va lluitar a la Guerra Civil formant part de la lleva del Biberó i va continuar lluitant en la clandestinitat fins arribar a ser el senador més votat a les primeres eleccions democràtiques postfranquistes.

Ahir, a TV3, de forma molt encertada, van avançar un capítol d'un programa d'entrevistes que encara ha de començar, que es titula S(avis). Curiosament l'entrevista acabava amb un consell que donava a les generacions presents i futures per tal que no deixin perdre tot allò pel què ell va lluitar.

Com va dir molt encertadament Jordi Pujol "Benet se n'ha anat amb la motxilla plena".

Fast food, el musical

noreply@blogger.com (Guillem) — Sat, 15 Mar 2008 08:58:00 +0000

Hi ha una companyia de teatre independent americana que es dedica a fer accions al carrer. Són coses espectaculars que deixen al public (que no té ni idea que es tracta d'una obra) amb un pam de nas. En vaig veure una on unes 50 persones es quedaven aturades alhora a Trafalgar Square (London). Aquesta és un musical en un local de menjar ràpid d'un centre comercial.

2x1

noreply@blogger.com (Guillem) — Thu, 13 Mar 2008 17:49:00 +0000

Això és impressionant! Quin paio! No en té prou de tocar una guitarra, que en toca dues alhora i ell solet!

Us poso el "Fly me to the moon" a dues mans i dues guitarres. Però si en voleu més, aneu aquí.

ETA ez, demokrazia bai

noreply@blogger.com (Guillem) — Fri, 07 Mar 2008 17:02:00 +0000

Indignació, fàstic, pena, tristesa, ràbia... Avui m'han passat tants sentiments pel cos... Un altre cop. La història es repeteix. Altres actors, una altra obra, però basada en el mateix guió: intentar acabar amb la democràcia.
Potser sí que no és un sistema perfecte, però com diuen és el menys dolent de tots.
Unes altres eleccions marcades per la violència, la mort, el terrorisme...
Les coses canvien, però tot continua igual.

El bloc d'en Màrius

noreply@blogger.com (Guillem) — Sat, 01 Mar 2008 10:41:00 +0000

Hola gent!

Alguns ja ho sabeu, d'altres encara no, però si us hi fixeu hi ha hagut canvis als enllaços d'aquest blog. He eliminat el de la Catosfera, que ja va ser, i n'hi he afegit un de nou, el blog d'en Màrius.

Es tracta del regidor de Medi Ambient de l'ajuntament de Terrassa i, per altra banda, el meu pare. El paio s'ho treballa!

Futbol espectacle

noreply@blogger.com (Guillem) — Wed, 27 Feb 2008 14:34:00 +0000

Avui, bloguejant per la xarxa, he trobat aquest video. És realment espectacular el què pot fer la gent amb una pilota i molt temps lliure. N'hi ha que n'haurien d'aprendre, d'aquests...

No english title - video powered by Metacafe